Image Alt

AYG

Acomiadament justificat covid

Un Jutjat de Barcelona posa en dubte la prohibició d’acomiadar justificada en el Covid

La sentència justifica que la prohibició d’acomiadar de l’article 2 del Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, va en contra de la norma europea.

És la primera sentència que qualifica com a procedent un acomiadament objectiu basat en els efectes econòmics negatius que ha comportat la pandèmia del Covid-19.

En la seva sentència 283/2020, del 15 de desembre, el Jutjat social nº1 de Barcelona justifica que la prohibició d’acomiadar aprovada al març per l’Executiu, amb la finalitat d’evitar l’acomiadament massiu de treballadors, contravé la normativa europea, i és per aquesta irregularitat legal que la sentència accedeix a declarar procedent un acomiadament que cessava una empleada, al juliol de 2020, per causes econòmiques, malgrat la prohibició que imposava l’Executiu.

La resolució , que pot llegir-se íntegra en aquest enllaç obre pas al fet que instàncies superiors replantegin la seva postura, i valora la possibilitat que aquestes hagin d’instar una qüestió prejudicial en l’àmbit de la TJUE, no per dubtes interpretatius, sinó, en paraules textuals, “en el ple convenciment que la normativa interna no respecta aquest precepte del TJUE (art. 3.3) …”. I és que, segons conclou la sentència, l’article 2 del Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, és contrari al dret de llibertat d’empresa, consagrat tant en l’article 38 de la nostra norma suprema, la Constitució, com en l’article 16 de la Carta Europea de drets Fonamentals.

Les causes de l’acomiadament: crisi econòmica

Entén, la sentència, que les raons que van portar a la demandada a cessar l’empleada s’ajusten a dret, ja que que l’empresa ha acreditat en el procés unes pèrdues que superen, en alguns mesos, el 80%, des del mes de març.

Precisament l’acomiadament per causes econòmiques es troba dins dels acomiadaments objectius permesos en la nostra norma (art. 52 de l’Estatut dels Treballadors), la que també recull la imposició a les empreses d’acreditar una situació econòmica adversa o variacions en la demanda, i la proporcionalitat de les accions preses per a solucionar-la.

En el cas concret, el jutge explica que la demandada ha acreditat l’existència de causes que justifiquen l’acomiadament, entre elles no sols la imminent baixada en la facturació respecte a anys anteriors en el mateix període, sinó la pèrdua d’importants clients, la qual cosa allunya completament a l’empresa de la desproporció exigida en la legislació per a qualificar d’injust el cessament d’un treballador.

Una qüestió de temporalitat

La qüestió plantejada en aquest cas, segons diu la mateixa resolució, no és una qüestió de dubte en la interpretació de la norma, sinó si realment la prohibició preceptuada pel Govern, al principi de la pandèmia, és una mesura que hagi de prolongar-se en el temps, més enllà dels primers mesos, sense una revisió que reestudiï el context actual, i prengui mesures concordes a la situació del moment.

Aquesta temporalitat de la qual fa esment el jutge, és de la qual precisament, explica en la seva sentència, es fa al·lusió en l’exposició de motius del RD Llei 9/2020, que justifica les mesures adoptades pel Govern en la temporalitat de la crisi del Covid-19 i, per tant, tenen una durada limitada en el temps i subjecta a un període concret.

El jutge creu que les mesures preses al principi per a prevenir i, posteriorment, controlar la crisi sanitària en el context del Covid, han resultat ser, moltes, ineficaces i insuficients, obligant les empreses a prendre mesures i decisions imminents, sense que poguessin prevenir les conseqüències, la qual cosa ha forçat a moltes a una situació que posa en dubte el seu manteniment i supervivència, precisament el que l’RD Llei 9/2020, volia evitar i posava en relleu en la seva exposició de motius.

Abrir WhatsApp
1
Hola, ¿En qué podemos ayudarte?