Oblits comptables. Com actuar?
Aquella factura que no va arribar mai o es va traspaperar, el dia que vaig deixar l’anotació per a més tard i després es va oblidar, un error en l’amortització d’algun actiu, és molt comú que una vegada tancat l’exercici de la nostra empresa es detectin despeses o pèrdues no comptabilitzades que ens generin dubtes sobre com actuar. Des del nostre Departament de Comptabilitat, et recorden com s’ha de procedir en aquests casos.
Què diu la normativa sobre aquest tema?
Per a aquesta mena d’errors ens hem de remetre a la norma 22a del Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat, que detalla els canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables:
“Quan es produeixi un canvi de criteri comptable, que només procedirà d’acord amb el que s’estableix en el principi d’uniformitat, s’aplicarà de manera retroactiva i el seu efecte es calcularà des de l’exercici més antic per al qual es disposi d’informació.
L’ingrés o despesa corresponent a exercicis anteriors que es derivi d’aquesta aplicació motivarà, en l’exercici en què es produeix el canvi de criteri, el corresponent ajust per l’efecte acumulat de les variacions dels actius i passius, el qual s’imputarà directament en el patrimoni net, en concret, en una partida de reserves tret que afectés una despesa o un ingrés que es va imputar en els exercicis previs directament en una altra partida del patrimoni net. Així mateix, es modificaran les xifres afectades en la informació comparativa dels exercicis als quals l’afecti el canvi de criteri comptable.
En l’esmena d’errors relatius a exercicis anteriors seran aplicable les mateixes regles que per als canvis de criteris comptables.”
Segons això, per a registrar una despesa d’un exercici anterior no podrem utilitzar el compte que corresponia segons el grup 6 de compres i despeses, sinó que utilitzarem el compte 113 de reserves voluntàries, que es carregarà per l’import resultant de l’efecte net deutor dels canvis experimentats per la correcció de l’error comptable, amb abonament als respectius comptes representatius dels elements patrimonials afectats, incloent les relacionades amb la comptabilització de l’efecte impositiu de l’ajust.
Amortitzacions no comptabilitzades
Un altre dels supòsits més freqüents en el qual les despeses es deixen de comptabilitzar es dóna amb les amortitzacions. Aquestes han de comptabilitzar-se en l’exercici en el qual es reporten; si es comptabilitzen en un exercici posterior, també podran deduir-se en aquest moment sempre que això no provoqui una menor tributació.
Límits
No obstant això, les amortitzacions omeses que es poden “recuperar” en anys posteriors estan subjectes a uns límits:
- Només serà deduïble l’amortització mínima que hauria d’haver-se computat en l’exercici anterior. Si en aquest exercici l’empresa ja va aplicar l’amortització mínima segons taules, no podrà computar ara l’amortització màxima i deduir la diferència.
- Només es podran comptabilitzar i deduir amortitzacions “oblidades” si l’amortització corresponent a l’exercici en el qual es comptabilitzen és la màxima permesa.
L’amortització de l’any haurà de ser la que es derivi del coeficient màxim segons les taules oficials, i després ja es podrà comptabilitzar l’amortització oblidada en el passat, pel coeficient mínim anual aplicable en el seu moment.
Nota: En la redacció de la memòria dels comptes anuals de l’exercici en què es produeixi l’esmena de l’error s’haurà d’incorporar la corresponent ressenya en l’apartat 2 sobre les bases de presentació dels comptes anuals.
