Constrenyiment i Embargament
Quan una liquidació o autoliquidació no es paga en període voluntari, s’inicia el període executiu. Recordi el seu funcionament i els recàrrecs aplicables en aquests casos
Procediment de constrenyiment
En què consisteix?
Falta de pagament. Si transcorre el període voluntari de pagament d’una liquidació o una autoliquidació i aquest no es produeix, s’inicia el denominat “període executiu”, en el qual Hisenda posa en marxa la seva maquinària recaptatòria mitjançant l’anomenat procediment de constrenyiment. Aquest procediment permet a Hisenda dur a terme l’execució forçosa sobre el patrimoni del deutor per a, d’aquesta manera, obtenir el cobrament del seu dret de crèdit [LGT, art. 161.3] .
Notificació. Perquè pugui iniciar-se el procediment de constrenyiment, és requisit imprescindible que Hisenda notifiqui expressament al deutor la provisió de constrenyiment (document que té la mateixa força executiva que una sentència judicial), en la qual se li requerirà perquè efectuï el pagament. En la provisió de constrenyiment ha d’estar identificat el deute pendent, així com el recàrrec de constrenyiment reduït i el recàrrec de constrenyiment ordinari, en funció del moment en el qual s’efectuï el pagament del deute [LGT, art. 167.1] .
Recàrrecs i terminis de pagament
Percentatges. El transcurs del termini de pagament voluntari implica la meritació del recàrrec de constrenyiment, la quantia del qual depèn del moment en el qual es satisfaci el deute:
- El recàrrec és del 5% si se satisfà tot el deute una vegada transcorregut el període voluntari, però abans de la notificació de la provisió de constrenyiment [LGT, art. 28.2] .
- Del 10% si tot el deute es satisfà juntament amb el propi recàrrec una vegada notificada la provisió de constrenyiment i dins del nou termini concedit per a l’ingrés [LGT, art. 28.3] .
- Finalment, el recàrrec serà del 20% si no es realitza el pagament dins del nou termini concedit [LGT, art. 28.4]. En aquest cas, a més, Hisenda liquidarà interessos de demora, comptats des de l’endemà al del venciment del període voluntari [LGT, art. 161.4].
Quan l’Administració notifica la provisió de constrenyiment, liquida el recàrrec de manca del 20%, si bé en la carta de pagament que s’acompanya a la notificació s’inclou el recàrrec del 10%, aplicable en cas que es realitzi el pagament en el termini concedit per a això.
Termini. El termini que es concedeix en la provisió de constrenyiment per a atendre el pagament és molt inferior al del període voluntari [LGT, art. 62.5] :
- En cas que la provisió es rebi entre l’1 i el 15 de cada mes, el termini d’ingrés és fins al dia 20 del mateix mes.
- Si la provisió es rep entre el 16 i l’últim dia del mes, aquest termini serà fins al dia 5 del mes següent.
Oposició al constrenyiment
Motius taxats. El deutor pot oposar-se a la provisió de constrenyiment, encara que la llei recull una llista taxada de causes d’impugnació (en aquesta fase ja no és possible discutir aspectes del deute que degueren ser al·legats quan la liquidació va ser notificada). Les causes d’oposició són les següents [LGT, art. 167.3] :
- Si el deute ja està extingit, o ja ha prescrit el dret a exigir el pagament, o si la liquidació va ser anul·lada.
- Si existeix un error o omissió en la provisió de constrenyiment que impedeix la identificació del deutor o del deute constret.
- Si la liquidació no va ser notificada en període voluntari (circumstància que podrà comprovar verificant l’expedient administratiu corresponent).
- Si es va sol·licitar un ajornament o compensació en període voluntari, o es donen altres causes de suspensió del procediment de recaptació (per exemple, perquè es va interposar un recurs i es va sol·licitar la suspensió).
Si s’interposa un recurs de reposició contra una liquidació, l’Administració no podrà dictar provisió de constrenyiment sense haver-ho resolt de manera expressa [TS 28-05-2020] . Això sí: en cas que en aquest recurs no s’hagi sol·licitat la suspensió, el transcurs del termini voluntari de pagament suposarà la meritació del recàrrec executiu.
Si es va sol·licitar un ajornament en període voluntari i aquest es denega, es concedeix un nou termini al contribuent per a realitzar el pagament del deute més els interessos de demora, i no s’inicia el període executiu fins a passat aquest nou termini de pagament [RGR, art. 52].
Embargament i execució
Si tampoc paga…
Execució. Si no hi ha motius d’oposició i el deute no es liquida en el termini de pagament concedit en la provisió de constrenyiment, Hisenda quedarà facultada per a embargar i executar els béns i drets del deutor. Tret que s’arribi a un acord amb aquest, Hisenda haurà de seguir un ordre específic respecte als béns a embargar, prioritzant-se l’embargament dels béns més líquids [LGT, art. 169.2] .
Hisenda no pot embargar determinats béns o drets [LGT, art. 169.5] . Per exemple, en l’embargament de sous, la part que no excedeixi del salari mínim interprofessional és inembargable i s’estableix una escala per a la part que excedeixi d’aquest mínim [RGR, art. 82.1; LEC, art. 607] . Aquesta regla també s’aplica als ingressos dels autònoms [DGT V1082-17; TEAC 31-01-2017].
Oposició a l’embargament. L’embargament es realitza a través de la diligència d’embargament, que és notificada al deutor. Aquest només pot oposar-se per una llista taxada de motius, que són els següents [LGT, art. 170.3] :
- Si el deute ja està extingit o ja ha prescrit el dret a exigir el pagament.
- Si la provisió de constrenyiment no va ser notificada (circumstància que podrà comprovar verificant l’expedient administratiu).
- Si s’han incomplit les normes reguladores de l’embargament.
- Si el procediment de recaptació es troba suspès (per exemple, perquè el deutor ha estat declarat en concurs o perquè s’ha interposat un recurs i s’ha sol·licitat la suspensió).
Execució dels béns embargats
Formes. L’alienació dels béns embargats es pot realitzar mitjançant subhasta, concurs o adjudicació directa [LGT, art. 172.1] .
Encara que la llei esmenta el sistema d’adjudicació directa com a procediment subsidiari, aquest ha estat suprimit des de l’1 de gener de 2018 [RGR, art. 107, 109 i 112] . Per tant, si la subhasta queda deserta, es procedirà a l’adjudicació dels béns a favor de la Hisenda Pública (o, si no s’acorda aquesta adjudicació, a l’inici d’un nou procediment d’alienació mitjançant subhasta) [Ressol. DGRN 09-05-2019 i 21-02-2020] .
Respecte a l’alienació per concurs, només pot realitzar-se quan la subhasta, per les seves qualitats o magnitud, pogués produir pertorbacions nocives en el mercat, o quan existeixin altres raons d’interès públic degudament justificades [RGR, art. 106] .
Suspensió. Hisenda no podrà alienar els béns i drets embargats si s’ha interposat un recurs contra la liquidació constreta (fins i tot encara que en aquest recurs no s’hagués sol·licitat la suspensió del procediment). En aquest cas, haurà d’esperar que la liquidació sigui ferma (és a dir, fins que ja no es pugui interposar cap recurs més, incloses les instàncies judicials [LGT, art. 172.3] ). Aquesta suspensió de l’execució s’aplica també als béns oferts com a garantia (acceptada i formalitzada) del deute o deutes executats [TEAC23-03-2017] .
L’acord d’alienació només pot impugnar-se en el cas que la diligència d’embargament s’hagués notificat per compareixença, és a dir, mitjançant la publicació en el BOE prevista en l’article 112 de la Llei General Tributària.
Finalització. El procediment de constrenyiment finalitza pel pagament de la quantitat deguda, per acord de quedar extingit el deute per qualsevol altra causa, o per acord en el qual es declara el crèdit totalment o parcialment incobrable (una vegada declarats fallits tots els obligats al pagament). En aquest últim cas, el procediment de constrenyiment es podrà reprendre (sempre que no hagin transcorregut quatre anys, que és el termini de prescripció del dret a recaptar) quan Hisenda tingui coneixement de la solvència de l’obligat al pagament.
