La Inspecció, i després l’Audiència Nacional, no admet l’aplicació del règim de neutralitat fiscal en una fusió perquè la societat absorbida únicament té crèdits fiscals.
L’Administració nega l’aplicació del règim especial de fusions, escissions, aportacions d’actius i intercanvi de valors previst a la LIS en una fusió per absorció simplificada de dues entitats. La Inspecció, i després el TEAR de Catalunya i el TSJ de Catalunya, consideren que no concorren els motius econòmics vàlids que exigeix la llei, sinó que la finalitat és compensar per part de l’absorbent les bases imponibles negatives generades per les societats absorbides.
L’Audiència Nacional confirma el criteri de l’Administració. La societat no ha demostrat l’existència de motius econòmics vàlids. Les societats absorbides no exercien cap activitat des de feia diversos exercicis, no comptaven amb infraestructura ni personal, no mantenien relacions comercials amb tercers i havien transmès els seus actius, negocis, marques comercials, know-how, cartera de clients i xarxes de distribució a l’ara recurrent, sense generar tributació en exercicis anteriors. Per tant, no hi havia res a reestructurar, d’aquí la innecessitat d’acollir-se a aquest règim especial.
L’Audiència Nacional conclou que la fusió no va suposar una agrupació o concentració de l’activitat productiva, ni estalvi de costos, ni millora en la gestió, sinó que el seu únic objectiu era compensar les BIN de les entitats absorbides.
