Segons el TEAC, Hisenda ha d’admetre que es pugui corregir una autoliquidació que ha perjudicat el contribuent presentant una nova.
Rectificació. Com saps, si un obligat tributari detecta un error en una autoliquidació, la manera de modificar-la és la següent:
- Si la rectificació comporta un major import a ingressar o una menor devolució a la sol·licitada (és a dir, l’error perjudica Hisenda), ha de presentar-se una autoliquidació complementària [LGT, art. 122.2] .
- En canvi, si l’error perjudica els interessos del contribuent (és a dir, si se sol·licita un menor ingrés o una major devolució), ha d’iniciar-se un procediment de rectificació, presentant un escrit rectificatiu i sol·licitant la devolució de l’ingrés indegut (si escau sol·licitar-la) [LGT, art. 120.3 i 32]
Equivocació. Sobre la base d’això, si un contribuent comet un error en contra seva i, en lloc de presentar l’escrit rectificatiu, presenta una nova autoliquidació amb els imports correctes, el criteri d’Hisenda és no tenir en compte la rectificació efectuada.
Per exemple, si una empresa presenta una declaració de retencions a ingressar per 10.000 euros, però l’endemà s’adona que hauria d’haver ingressat només 6.000 euros i presenta una nova declaració corregint l’error, per a Hisenda el deute continuarà sent de 10.000 euros.
TEAC. Doncs bé, segons el TEAC, aquesta manera d’actuar no és correcta. En aquests casos, l’error formal comès no ha de ser obstacle per a considerar la rectificació com efectuada en la data en què s’hagi presentat la segona autoliquidació [TEAC 19-10-2020] .
