Poden les empreses prohibir l’ús de símbols religiosos o polítics?
La prohibició de portar qualsevol forma visible d’expressió de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses en el lloc de treball pot estar justificada per la necessitat de l’empresari de presentar-se de manera neutra davant els clients o de prevenir conflictes socials. En tal cas, l’empresa no incorre en una discriminació directa o indirecta per motius religiosos o de convicció.
Dues treballadores, que presten serveis una com a assistent de persones amb discapacitat i una altra com a venedora i caixera en societats alemanyes, portaven un mocador islàmic en els seus respectius llocs de treball. Les dues empreses van considerar que el fet de portar aquest mocador no responia a l’el seu règim de neutralitat política, filosòfica i religiosa i van sol·licitar a les treballadores que li ho llevessin. Ambdues es treballadores es neguen i interposen reclamacions judicials.
El TJUE, que resol de manera conjunta totes dues qüestions, declara que està justificada una diferència de tracte basada indirectament en la religió o les conviccions per la voluntat de l’empresari de seguir un règim de neutralitat política, filosòfica i religiosa davant els seus clients o usuaris, amb la finalitat de tenir en compte les expectatives legítimes d’aquests.
No obstant això, per a la seva justificació no basta la mera voluntat de l’empresari, sinó que ha d’existir una veritable necessitat . L’empresari ha de provar que sense el règim de neutralitat es vulneraria la seva llibertat d’empresa, perquè patiria conseqüències desfavorables. Així mateix, assenyala que la prohibició de portar qualsevol signe visible de conviccions polítiques, filosòfiques i religioses en el lloc de treball ha de limitar-se a l’estrictament necessari.
Segons el TJUE seria discriminatori per als treballadors de determinades conviccions o religions limitar la prohibició a l’ús de signes a aquells siguin ostensibles i de gran grandària. És a dir, perquè pugui seguir-se eficaçment aquest règim de neutralitat no cal admetre cap manifestació visible de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses quan els treballadors estiguin en contacte amb els clients o quan estiguin en contacte entre ells. Portar qualsevol signe, fins i tot petit, posa en perill l’aptitud de la norma per a aconseguir la finalitat perseguida.
En el cas en qüestió , la normativa interna s’ha aplicat de manera general i indiferenciada, ja que una de les empreses també va requerir a una treballadora que es llevés la creu cristiana que portava. Per això, el TJUE conclou que no existeix una discriminació.
